diumenge, 28 de desembre del 2008

Mones de què?

Qui s'anima a dir què passa amb aquestes mones?

...elèctric, d'aire... Però masculí o femení?

En aquest cartell hi ha, novament, interferència amb el castellà en una qüestió de masculins i femenins... Qui la troba?

Recolzem o donem suport?

Tot i que molta gent no ho sap, el verb recolzar en català només té els significats següents:

1 1 v. intr. [LC] Una cosa, descansar sobre un suport. Posa l’escala que recolzi a la paret. La volta recolza sobre les dues parets laterals.
1 2 v. intr. [LC] per ext. Una teoria que recolza sobre fets indiscutibles. Sobre aquells exèrcits poderosos recolzava tota la força de l’Imperi.
2 tr. [LC] Posar (alguna cosa) de manera que recolzi o descansi sobre un suport. L’escala, no cal que l’aguantis tu: pots recolzar-la a la paret.
3 intr. pron. [LC] Sostenir-se en una posició inclinada fent descansar els colzes, l’esquena, etc., sobre un suport. Em vaig recolzar d’esquena en un arbre.
Segons l'Institut d'Estudis Catalans, quan ens volem referir a l'acció d’advocar per alguna cosa a obtenir, a acordar, etc., de mantenir-la, de defensar-la, hem d'utilitzar la perífrasi "donar suport a".

Després de l'explicació, com hauria de quedar la fotografia següent?


Complements de règim verbal

En català, hi ha molts verbs que exigeixen una preposició que introdueix el complement. Per exemple, "Penso en tu" o "S'oblida de tot".
En alguns casos, no se sap ben bé per quina raó, aquestes preposicions ens juguen una mala passada i no sabem quina utilitzar. Altres vegades, ens oblidem de la norma del canvi i caiguda de preposició, que diu que davant d'un infinitiu només podem utilitzar les preposicions a i de, i que davant d'una conjunció (que) la preposició ha de desaparèixer. Per exemple:

"Pensa en això" -- "Pensa a tornar d'hora" -- "Pensa que has de tornar d'hora".

Sabeu dir quins errors hi ha en aquestes fotografies? No us oblideu d'un accent de més!

Els accents es belluguen!

En aquesta fotografia veiem un accent que se n'ha anat d'excursió! Ajudeu-lo a tornar a casa!

No ens confonguem!

En aquesta fotografia no s'aprecia gaire bé, però us transcric literalment el que hi posa:

"CONTRACTE? TARIFES? PER MAREJAR-ME YA TINC EL PERFUM DE LA SOGRA"



Horrorós, oi? Però... Sabíeu que, segons el diccionari de pronúncia, en català les paraules JO i JA són les úniques que es poden pronunciar IO i IA?

Escriure bé ens és una tasca aliena?

aliè -ena

adj
1 D'altri.
2 Estrany, que no té relació amb una persona, que no té part en una cosa.

Cuina sana, llengua malalta

Hi sobra algun petit element?

Participi o ordre?

En aquesta fotografia podem veure una paraula que, escrita tal com està, és un participi. Però segur que és això el que volien escriure? Què en penseu?

Escriure bé també és símptoma d'etiqueta

En aquesta botiga de lloguer de vestits, potser es pensen que l'únic important és vestir bé i no escriure bé... Què hi passa, en aquest cartell?

Obert o tancat?

En aquesta fotografia veiem que al cartell hi havia dues faltes, una arreglada (aquí, que no portava accent) i una altra per arreglar... Una pista: la cosa va d'accents!

Josep Plà?

Per cortesia del Pauet, ens va arribar fa uns dies aquesta foto, extreta de La notícia del lector del diari Avui. Llegiu-la, és divertida!

Al supermercat...

Per cortesia de l'Amadeu, ens arriba aquesta perla:

dimecres, 24 de desembre del 2008

Per Nadal, cuina feta a casa o a la cassola?

S'acosta Nadal i la major part de la gent, en aquest dia tan especial, decideix no sortir a menjar a fora, al restaurant, sinó que opta per tota la feinada que comporta un àpat d'aquestes característiques. Sobretot àvies i mares es passen hores a la cuina preparant deliciosos i suculents plats...
Sempre s'ha dit que com a casa no es menja enlloc i per això molts restaurants intenten captar clientela amb reclams com ara "canelons de l'àvia", "escudella de la iaia"... M'he fixat, però, que hi ha molts establiments que tenen una petita confusió i utilitzen aquesta expressió:



Què significa? Cuina feta a la cassola? Perquè si parlem
d'alguna cosa que pertany a l'interior de la casa, de la família, domèstica, hem d'utilitzar l'adjectiu casolà/ana (amb una sola essa!), que prové del llatí vulgar *casulanus, -a, -um, derivat del llatí casŭla 'cabaneta'.